Avui 31 d'octubre dia en que celebrem la Castanyada el bloc de la biblioteca també hi vol posar el seu granet de sorra així doncs la Nerea i la Meritxell de 5èA van proposar d'escriure una història de "por" i compartir-la amb tot/es nosaltres... Aqui la teniu!!
Moltes gràcies noies! ;)
VERÒNICA, UNA HISTÒRIA DE POR
Hi havia una vegada una nena que es deia Verònica, tenia
els ulls blaus i grans i la boca vermellosa i petita, tenia els cabells de
color castany, llargs i llisos que sempre portava recollits amb un monyo, portava
arracades de botó, era alta i sempre vestia amb vestits de color pastel i
manoletines brillants perfectament combinades amb els vestits. Li agradava
estudiar estranger “Anglès” perquè volia aprendre idiomes, era simpàtica amb
totes les persones però quan s‘enfadava s’enfadava molt i molt.
Un dia quan va anar al bosc va veure una casa encantada.
Quan hi va arribar va obrir la porta: Nnnnyeeeeec….! va entrar tota decidida i
va veure quadres de reis i reines que ja no existien. La casa era antiga però
bonica, tenia una llar de foc i al costat una finestreta que a sota tenia una
taula on hi havia la fotografia també d’uns reis i reines. La cuina era
petitona però curiosa amb uns fogons antics, una tauleta per menjar i una
vitrina amb les eines de la cuina: l’espàtula, els gots, els plats, les olles
etc… La sala d’estar on hi havia la llar de foc amb la finestreta tenia dos balancins
i una lampareta per poder llegir, a l’habitació principal hi havia un gran llit
amb un llençol blanc que feia joc amb les cortines.
Ella era una nena sense por, però la seva mare tenia
molta por o sigui que no s’assemblaven en res, al seu pare no el va conèixer.
Tenia bastants amics. La Clara,
el Miguel i la Rita
eren els seus millors amics.
La casa encantada semblava molt monstruosa tenint en
compte que aquell dia era la nit de Halloween! les
parets estaven plenes de teranyines, per les aixetes queien gotes d’aigua molt
a poc a poc i a l’ombra es veien vermelloses, les finestres i les portes
s’obrien i es tancaven soles, els llits es feien sols. La Verònica s’estava
acostant a poc a poc a l’habitació principal i al carrer ja era fosc… de sobte
es van apagar els llums i va sentir un soroll com si s’estigués apropant algú….
La Verònica
es va espantar i va veure unes ombres sospitoses, ella escoltava unes veus
familiars…. Eren els seus amics! perquè la nit de Halloween ja havia arribat i entre tots li havien volgut gastar
una gran broma, perquè resulta que uns dies abans la Verònica havia dit que no
tenia por de res. La casa en realitat era de l’àvia de la seva amiga Clara.
Nerea i Meritxell de 5èA
